Què ens falta per avaluar per competències?

Quants d'alumnes un cop finalitzat l'ensenyament secundari obligatori han experimentat el que Piaget anomena conflicte cognitiu? Possiblement pocs. Una vivència d'aquestes característiques és l'única evidència i confirmació de què el que s'està desenvolupant és un aprenentatge significatiu, un aprenentatge que parteix del qüestionament de coneixements previs per iniciar la construcció de nous significats.

El motiu d'aquest fracàs no és altre que no plantejar aquest fet com un objectiu necessari per a l'aprenentatge dels alumnes. Per això, hem de començar per plantejar-nos quina societat ens agradaria construir i, com a futurs professors, què volem fer per a contribuir-hi. De segur que no esperem individus que funcionin mecànicament, que tot el coneixement que els completi sigui de caràcter memorístic i poc significatiu, ni tampoc que la reflexió quedi en un segon pla.

D'aquesta manera. I per fer-ho efectiu, podem començar posicionant-nos i considerant quin és l'aprenentatge que recolzem i valorem positivament i, sobretot, quin és l'aprenentatge que deixa petjada i que conforma persones aptes i individus resolutius. Tot això, hauria de traduir-se en un canvi en la manera d'avaluar. Plantejar nous objectes d'avaluació i nous mètodes de fer-ho és el principi del camí cap a un nou tipus d'aprenentatge i un nou ideal d'alumnat.

Dins aquest escenari, com a futurs docents, ens plantejam com fer efectiva aquesta realitat desitjada. Tal com pensem pel que fa a aquesta qüestió, considerem que l'avaluació és una eina necessària per incidir en una nova forma d'aprenentatge. El que vam experimentar nosaltres com alumnes a la secundària es troba molt lluny dels plantejaments actuals, ja que, en essència, es basava en una qualificació numèrica que no servia per aprendre, doncs no deixava desenvolupar el pensament crític dels alumnes i on l'alumne no tenia cap mena de participació en el procés d'avaluació. Simplement era un subjecte de reproducció de la teoria tramesa pel professor.

Què hem après i què pensem que necessitem reforçar a l'hora d'avaluar els alumnes per tal que els serveixi positivament? Avui dia aprenem i assimilam tants conceptes de l'exterior de l'escola que, el repte de l'escola ara hauria de ser avaluar i regular tot allò que aprenem. Com Neus Santmartí ja avança quan parla del concepte d'escola invertida, avaluar és el motor de la nova escola.

L'avaluació ha de ser sinònim de revisió: el professor no corregeix, sinó que detecta errors, dèficits o dificultats, ajudant així a l'alumne a entendre els seus error, autocorretgir-se i, d'aquesta manera, aprendre.