SRL + PLE

La nostra proposta neix a la combinació de l'aprenentatge autoregulat (SRL) amb un entorn d'aprenentatge personal virtual (PLE). De forma resumida, el SRL es concreta a un model cíclic d'aprenentatge on motivació i autoregulació es combinen (Zimmerman) i es complementen amb una faceta emocional (Kuhl, 1994,2000) i social (Hadwin, Järvelä i Miller, 2011), en la mesura que els individus activen i sostenen un procés cognitiu motivacional/afectiu i conductual per assolir coneixements i habilitats en un context determinat. D'altra banda, el PLE s'entén com l'entorn personal d'aprenentatge on es disposen una sèrie d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre.

Des del nostre punt de vista, el SRL i el PLE es componen d'una sèrie de fases que poden complementar-se entre si de forma consecutiva dintre d'un sistema cíclic. D'aquesta manera, podem observar com, a grans trets, els dos models presenten el mateix procés dins les seves dues primeres fases. Així, ens trobem que moltes de les característiques pròpies de la fase de planificació del SRL coincideixen amb la fase d'accés del PLE, d'igual manera que utilitzaríem les mateixes eines digitals a la fase d'execució (SRL) que a la fase de creació (PLE) —Blogger, Picktochard o Prezi, entre d'altres—. Tot i això, a la tercera fase del PLE, percebem una mancança pel que fa al procés d'autoavaluació de l'individu. L'acció de compartir és una petjada en el camí que arrodoniria l'entorn d'aprenentatge. La fase d'autoreflexió del SRL, però, ens ajudaria a tancar aquest procés cíclic que dissenyem.

Al sistema educatiu actual i davant l'imperatiu del currículum, el nostre entorn d'aprenentatge es veu obligat a ser avaluat; és a dir, cal una evidència dels èxits o fracassos que comporten aquests processos cognitius. Com el PLE és un entorn d'aprenentatge personal, qualsevol prova externa al mateix no tindria sentit. Llavors, cada individu ha de poder avaluar si el seu PLE fomenta un aprenentatge significatiu. Com ho fem? Proposem fer-ho a través dels components de la fase d'autoreflexió de l'aprenentatge autoregulat. Un cop l'individu ha realitzat totes les fases prèvies, comparteix el contingut creat i, mitjançant els estímuls que rep a través de les respostes que es generen a l'entorn virtual, pot avançar a una fase d'auto-judici i d'auto-reacció. És a dir, l'alumne pot valorar el procés desenvolupat i pot experimentar diferents sensacions respecte a l'èxit o fracàs del mateix que afectaran directament a la motivació i al mode d'afrontar les activitats del futur.

Si deixem de banda allò que ens agrada més o menys —ja que en els gustos personals difícilment ens posarem d'acord—, la nostra experiència actual com a aprenents ens demostra que ens movem a un PLE on cada cop més les eines s'amplien i són més diverses. És una realitat el fet que planifiquem, que creem i que compartim a un entorn virtual, al mateix temps que és una realitat el fet que si tenim un ordinador, una tauleta o un mòbil a mà, no necessitem ni agenda, ni llibres, ni bolígrafs, ni el contacte físic d'una altra persona que examini el nostre procés d'aprenentatge. Nosaltres ens desenvolupem còmodament als entorns que individualment creem i aquests entorns s'arrelen a les noves tecnologies.

Més a més, des de l'assignatura de Processos i Contextos hem desenvolupat una via d'aprenentatge que només ha tingut cabuda a l'entorn virtual: aquest entorn ha estat possible, ha estat efectiu i ha suposat l'aprenentatge significatiu dels seus participants. En aquesta línia, quan mirem cap a les aules de secundària, la nostra reflexió és que, si nosaltres hem pogut treballar, aprendre i reflexionar al context purament tecnològic que defineix el nostre temps, els alumnes de secundària també poden experimentar aquest nou procés d'aprenentatge. Realment, es tracta d'un context molt més proper a la seva realitat: les noves tecnologies. Estem segurs de què, a través d'una bona gestió dels entorns que s'han de generar, els alumnes tindrien una actitud molt més receptiva i d'iniciativa a l'hora d'aprendre. El primer escull que se'ns presenta és que la gran majoria de centres mantenen la mateixa arquitectura tant física —quant a infraestructura i recursos—, com mental —pel que fa a metodologies d'ensenyament-aprenentatge— que fa molts anys... Si els alumnes de secundària gaudissin d'aules com les que nosaltres gaudim al Màster, on cadascú tingués el seu propi ordinador i una bona connexió amb l'entorn virtual, llavors caldria una renovació de l'educació —des de la formació del professorat, l'eliminació del llibre de text, l'ús d'Apps per aprendre, etc.— que tingués l'objectiu d'equiparar-la a la realitat tecnològica que es troba fora dels centres i que és l'espai on realment, a hores d'ara, ens desenvolupem i comuniquem els éssers humans.

Referència emprada per a la recerca prèvia: https://scielo.conicyt.cl/pdf/formuniv/v8n4/art08.pdf