Sembla un hàbit opinar que el sistema educatiu present s’està quedant obsolet. La realitat que ens envolta ha experimentat un canvi substancial modificant-se les nostres pràctiques habituals, introduint-se noves formes de comunicació, obrint-se un espai virtual d’interacció i, sobretot pel que ens pertoca, creant-se alternatives d’aprenentatge. El món virtual és ara part del nostre món real, per això, és imprescindible tenir-lo en compte per parlar del Open education.
En qualsevol cas, en primer lloc s’ha de mencionar que parlar d’educació oberta no és parlar exclusivament d’un món virtual amb recursos educatius oberts (REA) en línia. Tanmateix, per la nostra reflexió sí que partim de les facilitats i les possibilitats que suposa que els recursos d’una educació oberta estiguin en xarxa.
Com s’ha mencionat, han canviat moltes de les formes de comunicar-nos —i s’han introduït de noves—, com també ha canviat la forma d’aprendre i accedir al coneixement. És per això que l’educació sent l’exigència d’acoblar-se a aquests nous canvis, plantejant una nova estratègia educativa alternativa que surti del sistema tradicional.
Es cerca que el Open education sigui reconegut a l’escenari actual del sistema educatiu, creant REA que es complementin amb llicències Creative Commons (CC) que afavoreixin aquesta apertura, contribuint positivament a l’ensenyament i l’aprenentatge.
Com a futurs professors, cada cop més conscients del que ens envolta i del que ens trobarem a l’àmbit de la docència, reconeixem la importància de considerar l’educació oberta com una via imprescindible a tenir en compte. A favor de l’educació oberta, acceptem les possibilitats que ens ofereix a l’hora de crear els nostres recursos propis —actualment més adients pel que fa a l’aprenentatge dels nostres alumnes—, a més de la possibilitat de compartir-los amb docents, i enriquir-nos també de les seves aportacions.
D’altra banda, els recursos educatius oberts en xarxa contribueixen a potenciar la creativitat i la diversitat dels alumnes, apropant el medi d’aprenentatge a la seva realitat del moment. Això, a més, afavoreix a deixar de banda les pràctiques pròpies de l’educació tradicional, potenciant l’allunyament del llibre de text i oferint com a alternativa noves formes d’accés al coneixement.
En la mateixa línia, l’educació oberta ens permet estar a tots interconnectats —alumnes i professors— arreu del món. Diríem que contribueix a la globalització del coneixement, afavorint un accés sense límits a les fonts i eliminant les fronteres de l’espai de l’aprenentatge. Ens enriquim els uns dels altres independentment del lloc on ens trobem. D’aquesta manera, el benefici entre professors s’estendria globalment, suposant al mateix temps un avantatge generalitzat que inclouria també als alumnes.
No obstant això, a més de veure els avantatges que aquesta alternativa ens suposa, també ens sorgeixen certs dubtes. Principalment, relacionats amb el control de la validesa i la fiabilitat dels recursos en xarxa. Considerem que encara hi ha mancances pel que fa al control d’aquests recursos.
En primer lloc, encara és poc comuna la política de compartir el coneixement. Això provoca que els REA, sobretot a certes assignatures, siguin escassos. A més, aquesta absència procedent de la manca d’hàbit pel que fa a aquesta pràctica, contribueix al fet que es generi una atmosfera d’escepticisme al voltant del recursos trobats en xarxa. Tal vegada, perquè les fonts originals d’on s’extreu la informació encara continuen massa limitades i al marge de l’accés públic i lliure, resulta dubtosa la rigorositat de la informació dels recursos en línia.
D’altra banda, no hi ha una font comuna on s’organitzin tots els recursos. L’accés a les fonts continua fragmentat i això dificulta la recerca i disminueix la probabilitat de conèixer tots els recursos existents. Aquest fet evidencia que a banda que tot docent reconegui les possibilitats que ens ofereixen els REA i adopti les pràctiques educatives obertes, la política en línia al respecte encara es troba lluny d’estar al servei d’aquesta alternativa, que encara que va sorgir al voltant de l’any 1970, avui dia continua sent trencadora.
Tot i els desavantatges mencionats, com a futurs professors, concloem amb la necessitat imminent de mirar cap al Open education com una alternativa per a l’ensenyament i l’aprenentatge tradicional. Trobem que l’educació oberta, els recursos educatius oberts i les pràctiques educatives obertes, configuren la metodologia d’ensenyament més adient pel segle XXI, ja que és l’ensenyament qui ha d’estar al servei dels alumnes, i no els alumnes al servei de l’ensenyament.
vimeo.com/255760237
